L’ANC – Terrassa per la Independencia ha intervingut en el Ple Municipal Ordinari del dia 23 de Febrer en defensa de la moció presentada.
Després de la nostra intervenció, s’ha obert un llarg debat amb intervencions d’un alt nivell polític per part d’ERC-MES, PdeCat, CUP, TeC i PSC.
Molts membres de la Territorial han estat presents en la sessió.
I un nombrós grup ha participat des del carrer amb la lectura de la intervenció per part de Calala Puig, Joan Crispi i Pepi Oller; membres del Secretariat. Un acte de petit format, que s’ha tancat amb Els Segadors.
*Aviat penjarem el link de la sessió amb la filmació corresponent,
El text de la Intervenció ha sigut el següent:
Terrassa, 23 de febrer de 2017
INTERVENCIÓ AL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TERRASSA
El passat 6 d’octubre de 2016, el Parlament de Catalunya va marcar un punt d’inflexió amb l’aprovació de dues resolucions sobre la celebració d’un referèndum a Catalunya.
Un punt d’inflexió dins de l’escenari polític del país, on la veu de la ciutadania deixa de ser una qüestió merament declarativa, per situar-se en el centre del debat polític.
No és una centralitat artificial, al contrari, és profunda i qüestionadora. Ens obliga a preguntar-nos i a reflexionar sobre el sentit mateix de democràcia.
No de qualsevol democràcia. De la nostra democràcia.
En l’antiga Atenes, el naixement de la democràcia va representar deixar enrere una organització tribal i vinculada a governs hereditaris. Va significar el reconeixement del Demos (poble) com a protagonista de la vida política de la Polis (ciutat-estat). I en elles, al cor mateix de la ciutat, s’obria un gran espai obert: l’Àgora. El lloc on els atenesos es reunien per discutir les seves lleis i decidir el seu futur polític.
Era allà, on la ciutadania reunida a Ekklesía (assemblea) s’expressava públicament i decidia sobre les grans qüestions: anar a la guerra, designar els magistrats que portarien a la pràctica les decisions preses, entre d’altres.
Allà es jugava el destí de la polis, gràcies a la discussió i al vot.
D’aquella Àgora del segle d’or de Pèricles, a la nostra democràcia actual, s’han mantingut alguns instruments de democràcia directa; com el Referèndum. No és aquella Ekklesía, on el debat públic en assemblea predeia el vot, però manté part del seu caràcter: el vot. Allà es juga el destí comú.
Pensar en altres mecanismes que no siguin un referèndum, ens fa menys ciutadans; ens treu la possibilitat de la veu i del vot. Ens allunyem d’una democràcia de qualitat a la qual com a societat aspirem i ens la mereixem.
El primer punt de la nostra proposta, es refereix a les dues resolucions del Parlament de Catalunya, que insten al Govern a la realització d’un referèndum i obre la porta a dues modalitats possibles: pactat o no amb l’Estat espanyol.
Com ANC – Terrassa per la Independència, creiem que l’Ajuntament de Terrassa ha de posicionar-se a favor del dret a vot ciutadà en un Referèndum. Un posicionament que situarà a la política de Terrassa com a garant d’una democràcia real i pròxima al ciutadà.
No demanem decidir sobre com ha de ser el referèndum, sinó tenir una visió tan amplia com ho va ser el Parlament de Catalunya en les seves dues resolucions. Demanem un missatge d’amplitud democràtica i exemple de consens a la societat.
Ja arribarà el moment en què la societat pugui debatre, com ho solia fer la ciutadania d’Atenes.
No hi ha dubte que en una societat democràtica la crítica de les resolucions judicials és necessària pel seu important paper de construir opinió pública, però no es pot oblidar que la legitimitat social de la justícia és imprescindible perquè és el garant que la mateixa societat s’ha dotat per garantir els seus drets.
L’opinió i el vot són drets fonamentals dels ciutadans en democràcia i els qui hi vetllen han de ser lluny dels interessos partidistes o econòmics.
La politització de la justícia produeix una greu distorsió en la convivència de la polis.
Ens afecta tots els ciutadans perquè ens afecta la condició mateixa de la ciutadania: la llibertat de construir polis, de construir societat.
El seny polític […] no elimina el risc, sinó que afirma la llibertat humana i el món que els homes lliures […] compartim entre nosaltres.[1]
Hanna Arendt
L’oportunitat d’expressar la nostra opinió davant de la comunitat en aquest ple, és la mostra que encara tenim marge per al diàleg i l’intercanvi d’idees en aquest espai de pluralitat política.
Hem tingut un diàleg permanent amb la majoria dels grups municipals. I a ells, el nostre més profund agraïment: ERC-Mes, PdeCAT, CUP, TeC i PSC.
Gràcies a aquest diàleg, hem construït ponts d’entesa, i la nostra moció vol ser aquest lloc de consensos.
Per tot l’exposat i arribats a aquest punt, l’ANC-Terrassa per la Independència demana el vot favorable: un sí, al primer punt de la proposta de resolució i una abstenció, per part dels regidors que pensin en un no.
Un sí a la veu de la ciutadania i una oportunitat – amb una abstenció – d’aconseguir una democràcia millor.
Secretariat 2016-18
ANC – Terrassa per la Independència
[1] ARENDT, Hanna: La Promesa de la Politica. Austral. Barcelona, 2008. Prólogo Pag 14
Terrassa per la Independència (TxI) 