Taula rodona “Democràcia i mitjans de comunicació” a Terrassa

Foto: Miquel Noguera
Foto: Miquel Noguera

Aquest dissabte, 29 d’agost, ha tingut lloc la taula rodona “Democràcia i mitjans de comunicació”, organitzada per Terrassa per la Independència-ANC dintre de l’Eix de la Democràcia. Hi han participat Ferran Camps, del Secretariat Nacional de l’ANC, i els periodistes Saül Gordillo i Francesc Soler.

En Ferran Camps comença fent una reflexió al voltant de l’espai comunicatiu necessari en una democràcia deliberativa com la que Catalunya aspira a esdevenir tot enumerant les seves característiques ideals. En destaca la necessitat d’espais de reflexió i debat que no estiguin sotmesos a la immediatesa de les xarxes socials, així com el canvi en la relació entre els mitjans i el poder polític.

Foto: Miquel Noguera
Foto: Miquel Noguera

A continuació, en Francesc Soler, com a periodista que ha treballat fonamentalment en mitjans públics, fa una descripció amb exemples del control que la Generalitat ha exercit tradicionalment sobre els seus mitjans audiovisuals, TV3 i Catalunya Ràdio. Els fets més significatius són el canvi de director quan s’ha produït un canvi en el partit de govern i els blocs electorals, aquests com a mostra de la voluntat de control del poder polític en general sobre els mitjans públics. El poder polític ha arribat a legislar per arribar a imposar el missatge que aquests mitjans han de transmetre a la ciutadania durant les campanyes electorals.

En Saül Gordillo, més avesat a treballar en mitjans privats i blogs, destaca el paper d’internet en el procés independentista català, en el sentit que la seva dedicació al tema va fer que els mitjans tradicionals assumissin que també havien de parlar-ne. Per altra banda, constata que darrerament ha augmentat molt la crispació i el sectarisme en les xarxes socials, de manera que molts usuaris es dediquen a atacar sistemàticament a persones que estan clarament posicionades en algun sentit. Ell mateix n’és un cas. També opina que hem atribuït als mitjans una influència com a generadors d’opinió i causants d’esdeveniments que en realitat no tenen; la prova n’és el mateix procés català, que ha anat avançant amb una majoria de mitjans en contra.

Ferran Camps. Foto: Miquel Noguera
Ferran Camps. Foto: Miquel Noguera
Francesc Soler. Foto: Miquel Noguera
Francesc Soler. Foto: Miquel Noguera
Saül Gordillo. Foto: Miquel Noguera
Saül Gordillo. Foto: Miquel Noguera

Com a resposta a una intervenció del públic sobre com és que els periodistes accepten situacions d’una certa indignitat professional imposades pels polítics, com ara les rodes de premsa sense preguntes, en Francesc al·lega que els propietaris dels mitjans tenen servituds polítiques i també econòmiques, de manera que no poden escollir. En Saül ofereix el punt de vista que, posats en el dilema de subministrar o no la informació que rebran en una d’aquestes rodes de premsa al seu públic, acaben escollint anar-hi i proveir la informació. També destaca que els polítics catalans són molt més proclius a donar la cara davant dels periodistes i a acceptar preguntes en general que els espanyols.

En relació a la qüestió de la crispació a les xarxes, en Ferran remarca que l’ANC s’ha volgut distingir des del principi pel seu to positiu i fresc a les xarxes, desmarcant-se sempre de les crítiques despietades als adversaris.

Foto: Margarida Boada
Foto: Margarida Boada

Encara sobre la relació entre periodistes i polítics, en Francesc relata que un polític que va entrevistar a Catalunya Ràdio una vegada li va demanar “ajuda” en la qüestió del procés independentista. Ell manifesta que el paper dels periodistes no és “ajudar” el procés ni cap altre cosa, sinó ser independents i vigilar de prop els polítics. L’objectivitat no existeix, però sí la imparcialitat, de manera que cal reflectir totes les realitats possibles, la que li encaixa al periodista i totes les altres. En Saül hi està d’acord tot i que entén la soledat del polític; en el nou país la separació entre política i mitjans ha de ser el més clara possible. Menciona el cas de molts periodistes “vedette” que exerceixen un paper més imparcial quan treballen en els seus mitjans mentre que en els seus perfils de Twitter opinen sense complexos i aconsegueixen mobilitzar els seus múltiples seguidors.

Foto: Miquel Noguera
Foto: Miquel Noguera

Tots coincideixen que la irrupció de Twitter, un mitjà on qualsevol pot difondre informació i opinió, ha provocat una crisi dels mitjans tradicionals, que es veuran obligats a reinventar-se per afermar el seu paper social. En Saül alerta contra una possible pèrdua o disminució de la xarxa de mitjans locals i comarcals, públics i privats, que pugui tenir lloc durant aquest procés de canvi. La societat haurà d’acceptar que cal pagar pels continguts de qualitat, si bé es podria avançar cap un sistema “a la carta” en què cadascú escull què li interessa i paga exclusivament per aquests continguts.

Margarida Boada

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s