Jaume Bosch: Per què tenim els dret de decidir?

el
Margarida Boada, Jaume Bosch i Roc Fuentes
Margarida Boada, Jaume Bosch i Roc Fuentes

La sala gran del Centre Cívic de Ca n’Anglada va acollir el divendres, dia 20 de setembre a les 20:00 hores, una xerrada de Jaume Bosch titulada “Per què tenim el dret de decidir?” i organitzada per TxI. L’acte, que va aplegar un centenar de persones, fou presentat per Margarida Boada, coordinadora territorial de Terrassa de l’ANC. L’històric parlamentari d’ ICV Roc Fuentes fou l’encarregat de presentar el ponent; el veterà polític terrassenc remarcà que ja el PSUC reconeixia el dret a l’autodeteminació i que els drets nacionals i els drets socials són les dues cares d’una mateixa moneda.

En l’inici de la seva xerrada, Jaume Bosch, parlamentari d’ICV i autor del llibre De l’estatut a l’autodeterminació, va recordar que ja ens els orígens del període històric que tracta el seu llibre, quan ell era ponent de l’estatut entre els anys 2003 i 2004, ja va observar les dificultats d’ubicació que patien alguns partits, com era el cas del PSC a la taula de negociacions davant el PSOE. La sentència del Tribunal Constitucional contra el nou Estatut, aprovat en referèndum al 2007 pel 74% de vots a favor, suposà, segons el parer de dos dels “pares” de la Constitució, Jordi Solé Tura i Miquel Roca, el trencament del pacte constitucional establert durant la transició. Aquest fet fou menystingut per l’Estat Espanyol i provocà l’aparició d’un xoc de legitimitats. El canvi que això suposà en el “centre de gravetat” de la política catalana va fer que alguns partits, com el mateix PSC, quedessin desbordats per l’onada popular que els estava passant pel damunt.

En Roc Fuentes fent la presentació d'en Jaume Bosch
En Roc Fuentes fent la presentació d’en Jaume Bosch

Acte seguit, Jaume Bosch va comentar els casos del Quebec i d’Escòcia, que, segons la seva opinió, són els únics referents internacionals vàlids per establir comparacions amb Catalunya, tot i les grans diferències que hi ha en les relacions entre aquests territoris i els estats als quals pertanyen actualment respecte al nostre cas. En aquest sentit, Jaume Bosch no es va estar d’aconsellar als independentistes  més impacients no tenir pressa, tot posant l’exemple que en cas que es guanyés el referèndum d’Escòcia, s’obriria un període de negociacions amb la Gran Bretanya que duraria dos anys.

La xerrada va continuar amb una exposició de les vies, basades en arguments jurídics, que permetrien convocar un referèndum dins l’actual legalitat espanyola: 1a) Aplicar la Llei de referèndums, 2ª) Transferir a la Generalitat la competència de convocar referèndums, 3a) Atorgar al parlament de Catalunya la facultat de convocar-lo, 4ª) Aplicar la llei de consultes que actualment està elaborant el Parlament de Catalunya. Cal recordar que la diferencia entre una consulta i un referèndum és que en la primera poden votar els majors de 16 anys i els estrangers empadronats a Catalunya. El problema, per tant, no és de legalitat sinó de voluntat política.

Tot seguit, el conferenciant va recordar el fet que el PSUC, des de la seva fundació l’any 1936, sempre havia defensat el dret a l’autodeterminació i que durant la transició es va haver de renunciar, com també va passar amb la reivindicació de la república, a l’exigència de l’exercici d’aquest dret. Però el seu partit sempre el va continuar defensant i ara ha arribat el moment d’exercir-lo.

En Jaume Bosch exposant la seva opinió
En Jaume Bosch exposant la seva opinió

Jaume Bosch va acabar la seva xerrada exposant que en l’actualitat la “línia divisòria fonamental” pel que fa a la reivindicació sobiranista se situa entre els que volen votar i els que no, i va arribar a la conclusió que en les actuals circumstàncies és impossible construir un estat federal amb Espanya. Finalment, es va referir a l’impacte que el procés independentista podria tenir en la resta de territoris dels Països Catalans, als quals,  des del respecte entre iguals, cal respectar en els respectius ritmes polítics.

Ja en el torn de preguntes, davant la insistència d’algun dels assistents sobre la il·legalitat de la consulta, Jaume Bosch va insistir que la Constitució actual no la prohibeix explícitament. Així mateix va afirmar que entre els membres d’ICV, les enquestes més rellevants exposaven que hi havia un 40% aproximadament de partidaris de la independència, un 30% de contraris i un 30% d’indecisos. D’altra banda, també va afegir que la posició oficial del seu partit és la defensa inequívoca del dret de votar i que en el referèndum molts federalistes votarien a favor de la independència en funció de la resposta de l’Estat Espanyol. L’acte va finalitzar amb una darrera informació: quan es faci pública l’enunciat de la pregunta del referèndum hi haurà una votació interna dins ICV per tal de decidir la posició oficial del partit.

Ferran Mota

En Jaume Bosch durant la seva intervenció
En Jaume Bosch durant la seva intervenció

Un comentari Digues la teva

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s