Carme Forcadell: realment acció i pensament.

el
P1020738
Foto: Miquel Noguera

Dilluns passat, dia 25, va venir la Carme Forcadell, la presidenta de l’ANC, a l’Ateneu Terrassenc a parlar del seu llibre “Carme Forcadell, acció i pensament”. Un recull d’articles que ha anat fent en els mitjans sobre la situació del català.

Sabíem que la forta personalitat de la Carme atrauria la gent i no els decebria. Així va ser. La sala es va omplir de gom a gom amb més de 120 persones. Ella va voler-se centrar en parlar del que denuncia en els articles del llibre: que els successius governs espanyols han utilitzat l’erosió del català com la manera més efectiva d’intentar diluir la personalitat cultural catalana. Això és perquè el català és l’eix vertebrador de la nació catalana. Si desaparegués el català desapareixeríem com a nació.

Va fer notar que el castellà és l’única llengua obligatòria a Catalunya, fet consagrat després de la retallada del Tribunal Constitucional a l’Estatut de 2006. En aquest es pretenia que el català fos la llengua preferent, però això ho van declarar inconstitucional.

La Llei de Política Lingüística vigent també va ser blanc de les crítiques de la Carme. No contempla sancions per a qui la incompleix, la qual cosa la fa totalment inefectiva. En canvi, la pròpia Generalitat posa sancions a qui no etiqueta en castellà.

P1020741
Foto: Miquel Noguera

Va explicar quines accions porta a terme el govern espanyol del PP, amb mitjans polítics i jurídics, per fer retrocedir el català, amb la connivència del PSOE. Intenta carregar-se la immersió lingüística a les escoles. Aviat començarà a anar contra els mitjans de la CCMAV (TV3 i Catalunya Ràdio), i seguirà per canviar els reglaments lingüístics de les administracions (ajuntaments…). El seu argument és que el català no pot ser preferent perquè el castellà no pot ser menys (“han de ser iguals”), però no tenen en compte la desigualtat flagrant en àmbits com el cinema i la justícia, per exemple. És una feina sistemàtica i planificada. Una altra manera d’empetitir la nostra llengua és fragmentar-la, i això fan: s’inventen el valencià i l’aragonès oriental. Quan una llengua dèbil, desprotegida, com el català, conviu amb una de forta i potenciada com el castellà pot tenir lloc el fenomen de substitució lingüística. Aquesta és una manera comú per la qual les llengües desapareixen.

Malgrat això, la llengua catalana ha sobreviscut miraculosament, fins i tot amb una gran vitalitat allà on els governs espanyols no poden arribar (literatura, Internet…), perquè ni en els pitjors moments de repressió no l’hem deixada de parlar. Això va lligat a una gran voluntat de ser, una cosa que ens caracteritza com a poble. Segons ella, aquesta resistència ens ha fet com som, ens ha fet arribar allà on som i per això aconseguirem la independència.

La Carme va exhortar tothom a no canviar de llengua, a usar sempre el català. Parlant amb català a algú li estem dient “ets dels meus”. A més, el canvi de llengua és propi d’una mentalitat de vençuts, i ara hem de tenir mentalitat de vencedors. Els nostres interlocutors que parlin en la llengua que vulguin. També va fer una defensa de totes les llengües, perquè quan en desapareix una, i això passa cada dia (n’han desaparegut 1800 en 15 anys), es perd tota una manera d’entendre el món. Però això a molts estats ja els interessa.

Quan tinguem el nostre propi estat el català serà la llengua comuna, similarment a com ho és l’anglès a Gran Bretanya o als Estats Units d’Amèrica. Això vol dir que l’haurà de conèixer tothom, mentre es respecten els drets lingüístics dels parlants de les altres llengües presents. A la Carme no li agrada el concepte de llengua oficial, perquè és propi de mentalitats polítiques totalitàries que pretenen imposar la llengua. En canvi, l’Estat català no serà excloent, sinó inclusiu. No obligarà a ningú a adoptar cap llengua ni cap identitat, perquè això és el que ens han fet a nosaltres i no ens agrada. No farem el que ens han fet. I el castellà és la llengua de molta gent d’aquí, i de molta de la que treballa per la independència. El nou estat ha de ser millor en tot. Va posar l’exemple de la immersió lingüística per mostrar que el català és una llengua que, ja ara, cohesiona molt: només 12 famílies a tot el país han demanat l’ensenyament en castellà. El consens lingüístic que hi ha és molt gran, i seguirà sent així en el nou estat.

Finalment, i a instàncies del públic, la Carme va tranquil·litzar tothom sobre la línia d’actuació que segueixen CiU i ERC al Govern i al Parlament i va dir que l’ANC hi confia. Fina ara no hi ha motiu per no fer-ho.

Margarida Boada

P1020735
Foto: Miquel Noguera

Un comentari Digues la teva

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s